Recomenació llibre : El niño feliz

 

Tenia moltes ganes de recomenar aquest llibre, el qual no és gaire conegut, però estic segura que us agradarà, bé almenys, a mi, em va agradar molt.

La clau de la felicitat, de la solució a molts conflicte diaris, és l´autostima, que és la manera en que cada individu es veu a si mateix i quins sentiments té al respecte. En la formació d´aquesta intervenen l´acció dels pares, l´entorn familiar i escolar.

El llibre ens exposa les condicions necessàries per la felicitat d´un nen i, a més, ofereix orientacions pràctiques, indicacions i suggerències per a la criança dels infants.

Es tracta d´una obra que ensenya a preparar als nens i les nenes  per a la salut i la felicitat, a estimar-los psicològicament, per tal que al llarg de la seva existència realitzin el millor de si mateixos i estiguin satisfets amb les fites aconseguides.

L´autora ha treballat com a educadora, psicòloga i consellera matrimonial. El niño feliz és el resultat d’aquesta dobre experiència com a professional i com a mare que vol el millor per als seus fills.

El Niño Feliz
Dorothy Corkille Briggs (Ed. Gedisa)

 

 

Musicoteràpia

Aquest mes de novembre, com ja sabeu, hem començat amb les sessions de musicoteràpia. Tant la classe dels Pops com les Balenes, tots els dilluns, podran gaudir d´aquest espai impartit per una gran especialista i amant de la musica, la Maite.

Com diu Zoltán Kodály : Fa més o menys setze anys, durant una conferència sobre educació musical organitzada per la Unesco, se’m va preguntar: Quan convé començar l´estudi de la música?. I vaig respondre: nou mesos abans del naixement de la criatura. Si avui em tornessin a fer la mateixa pregunta, respondria: nou mesos abans de nèixer la mare.

Encara que l´afirmació de Kodály pot semblar exagerada, realment, el període de gestació del fetus constitueix el germen de l´educació musical de l´infant. Nombroses investigacions han coincidit a afirmar que el fetus comença a sentir-hi a partir de la setena setmana de gestació i que, al voltant de la dissetena setmana, tots els sistemes sensorials són operatius. D´aquesta dada, se’n desprèn la importància que hi hagi una bona estimulació musical durant l´embaràs. Les paraules i el cant de la mare, la música que escolta o els sons quotidians que l´envolten, arriben al fetus a través del líquid fenobial, la qual cosa constitueix una resposta enfront d´aquestes manifestacions. Per tant, el nadó ja posseeix una certa memòria auditiva. Però la responsabilitat de la mare en l´estimulació auditiva i sensorial no s´acaba en el part, sinó que continuarà de manera determinant durant els primers anys de vida, de manera que ella, conjuntament amb el pare, esdevé la primera mestra d´educació musical. Per això, no és estrany que els especialistes recomanin, un cop hagi nascut el bebè, que les rutines principals de la seva vida (menjar, bany, son) vagin acompanyades de cançons.

Igualment, a mesura que l´infant creix, es troba immers en un entorn de ritmes i de sons procedents de la natura (el mar, el vent, els ocells), de les màquines, dels aparells i dels mitjans de comunicació, que, inevitablement, formen part del seu despertar sonor.

Durant els tres primers anys de vida, la música ha de ser utilitzada a l´escola per acompanyar algunes de les rutines de l´aula: l´entrada i la sortida de classe, l´esmorzar, el recollir les joguines…. De la mateixa manera, el silenci ha de constituir un repte educatiu per als pares i els mestres, ja que és un element necessari i fecund per a la música-formada per sons i silencis- i per la vida humana. Serà important, doncs, que, a partir dels tres anys, els infants realitzin un treball actiu de l´audició musical perquè deixin de “sentir” i comencin a “escoltar”.

Tres són les maneres d´escoltar que proposa Aaron Copland a la seva obra Como escuchar la música: d´una manera sensual -escoltar la música pel mer plaer que produeix- i expressiva – escoltar la música relacionant-la amb distints sentiments, estat d´ànim o aspectes descriptius-, per poder arribar a escoltar des d´un pla purament musical i analític.

Seguint un model semblant al descrit, podem plantejar, en primer lloc, l´audició d´obres musicals per a nens i nenes com un joc- plaer, intuïció, espontaneïtat- i, progressivament, com un llenguatge- expressió, descripció, impressió, evocació-. Per facilitar-los l´accés a l´audició musical, cal oferir-los senyals que els permetin seguir i comprendre, encara que sigui de manera intuïtiva, alguns dels aspectes que componen l´obra. (informació extreta de la revista GUIX Nº 33)

Us poso la definició de musicoteràpia :

La Musicoterapia es el uso de la música y/o sus elementos musicales (sonido, ritmo, melodía y armonía) realizada por un musicoterapeuta calificado con un paciente o grupo, en un proceso creado para facilitar, promover la comunicación, las relaciones, el aprendizaje, el movimiento, la expresión, la organización y otros objetivos terapéuticos relevantes, para así satisfacer las necesidades físicas, emocionales, mentales, sociales y cognitivas. La Musicoterapia tiene como fin desarrollar potenciales y/o restaurar las funciones del individuo de manera tal que éste pueda lograr una mejor integración intra y/o interpersonal y consecuentemente una mejor calidad de vida a través de la prevención, rehabilitación y tratamiento. (Definición elaborada por la Comisión de Práctica Clínica de la Federación Mundial de Musicoterapia)

Esperem que trobeu interessant la iniciativa i els nens i nenes puguin treure molt de profit d´aquestes sessions.

El perquè d´un bloc

En aquestes edats primerenques sempre hem donat molta importància a les relacions amb les famílies. La informàtica ha esdevingut un mitjà per acostar les mares i els pares a la vida de les criatures al centre docent.

Aquest projecte que hem engegat resulta tot un repte per la implicació que representa per part dels distints membres de la comunitat educativa. Els objectius que pretenem aconseguir són :

– Crear nous serveis d´informació i de comunicació, ampliant els que ja ofereix l´escola

– Donar a conèixer el que es realitza al centre, per, d´aquesta manera, fer-ne patícip l´entorn

– Afavorir la participació i la col.laboració de les famílies per contribuir al màxim assoliment possible dels objectius educatius

Per això, hem elaborat un bloc com a mitjà de comunicació amb les famílies, deixant ben clar que es tracta d´un estri més que suma a la informació escrita dintre de l´aula, als rètols, als documents i als qüestionaris.

Què és un bloc?

Essencialment és un espai d´escriptura a internet en el qual el seu autor publica articles o notícies (post) i on es pot incloure text, imatges i enllaços.

Es tracta d´un lloc web periòdicament actualitzat i on els escrits s´ordenen en estricte ordre cronòlogic, de manera que la més recent en el temps és la que es mostra en primer lloc. Cada post pot rebre comentaris, amb la qual cosa permet la interacció.

El nostre bloc

En concret, en el nostre bloc, incloem tot el que pot interessar a les famílies: activitats dintre i fora de l´escola, galeries de fotos, articles, recomenacions… però, sobretot, volem oferir un espai més de comunicació i de interacció amb les famílies. Un espai obert a recomenacions, opinions i tot allò que creieu interessant.

Un cop més, esperem la vostra participació!