Aniversari de la Mariona

Divendres 29-1-2010 van celebrar l’aniversari de la Mariona,ha estat el primer aniversari de l’any a la classe dels Pops .Moltes felicitats!!!!!!!!! Mariona,ja tens dos anys,i ets molt gran.
La Mariona va portar un pastís boníssim que li van fer a casa,amb un sol solet de melmelada de maduixa,i unes espelmes molt boniques,això si ,li van ajudar a bufar els seus companys,perquè li costava una mica. També van veure suc,i després d’omplir la panxa van ballar una estona. MOLTES FELICITATS MARIONA,ja estàs creixent molt per ser una Balena.

Anuncis

Aprenem a reciclar

A la classe de les Balenes hem començat la recollida selectiva de les deixalles a fi i efecte de treballar amb els alumnes l’hàbit de reciclar. És important ja des de petits treballar aquests hàbits i aprendre a tindre cura del nostre món.

Musicoteràpia

Després de les vacances de nadal tot ha tornat al seu ritme i no podien faltar les classes de Musicoteràpia dels dilluns amb la Maite, molt esperades per tots els infants ja que s’ho passen d’alló més bé….

Ja fa alguns anys que s´ha introduït al nostre país la figura del musicoterapeuta, un professional que utlitza la música en un context terapèutic, amb uns objectius diferents dels estrictament educatius i amb unes tècniques concretes. I cada vegada són més les escoles que confien en la tasca d´aquest professional quan recomanen als pares una ajuda pel seu fill, externa al context escolar.

La musicoteràpia infantil consisteix en l´ús de la música i de les activitats musicals amb l´objectiu d´estimular, millorar o recuperar el correcte desenvolupament dels infants petits en tots els seus àmbits.

En una sessió de musicoteràpia, mentre l´infant s´ho passa bé cantant i tocant instruments, el musicoterapeuta pretén aconseguir que l´infant sigui capaç de mantenir l´atenció, que articuli millor les paraules o que construeixi les frases correctament. També es pot fixar l´objectiu de controlar la hiperactivitat de l´infant, millorar la conducta o augmentar l´autoestima en situacions emocionalment difícils.

I per què la música?
La música, per ella mateixa, té una sèrie de característiques que la fan molt útil pel treball amb infants. D´entrada, és un recurs que tots ells coneixen i han experimentat en moltes ocasions, sovint d´una forma agradable i divertida. A més, de música en pot fer tothom, els grans i els petits, els que tenen més capacitat i els que presenten més dificultats, els que parlen i els que són incapaços de comunicar-se verbalment? I aquesta flexibilitat per presentar-se a tothom, en el nivell que cadascú necessita, és el gran valor terapèutic de la música.

No hem d´oblidar que la música ens toca emocionalment, ens activa o ens relaxa a nivell físic, ens fa treballar el cervell i ens ajuda a relacionar-nos amb els altres. A més, una cançó sempre té moments previsibles encara que sigui el primer cop que ens la canten. Per això l´infant se sent segur en una sessió de musicoteràpia, ja que sempre és capaç de participar amb èxit en les activitats que es fan.

És important destacar que tots tenim una música preferida: una cançó, una melodia que ens emociona més que les altres? Els infants no són una excepció en aquest sentit. Aquesta música preferida serà un recurs indispensable pel musicoterapeuta, i servirà de base pel seu treball amb l´infant.

Com actua la música en una sessió?
Segons l´objectiu que vulgui treballar i les característiques del nen, el musicoterapeuta utilitzarà la música d´una manera o d´una altra. En alguns casos, la música actua com a estímul per facilitar l´aprenentatge de nous conceptes, noves paraules, noves maneres de construir una frase? Seria com quan ens apreníem les taules de multiplicar amb el ritme i la ?cantarella? que ens facilitava la memorització, o com quan encara ara som capaços de recordar els ingredients de la ?Nocilla? gràcies a la cançó que es va fer famosa amb l´anunci.

Altres vegades, l´activitat musical (tocar un instrument, escoltar un disc, cantar?) és l´excusa per aconseguir que el nen treballi una dificultat. Així, tocar la flauta pot servir per fer exercicis de respiració que, sense la flauta, podrien resultar força avorrits. Tocar en un grup pot millorar la seva capacitat d´atenció (si ha de tocar els cascavells just després de sentir el triangle), millorar la relació amb altres nens, o augmentar l´autoestima.

Per últim, no podem oblidar que les activitats musicals són engrescadores pel nen, i això els dóna un paper important com a reforç per aconseguir un treball previ en aquelles tasques que d´entrada no li motivarien massa.

Activitats que es realitzen
– Cantar: les cançons són una font d´aprenentatge de vocabulari, i els ajuda a treballar la correcta estructura de les paraules i les frases. Una cançó adequada per a cada activitat dependrà de l´objectiu a aconseguir, l´edat i la capacitat de l´infant.

– Audició musical: fomenta principalment l´atenció, el reconeixement de sons, i pot servir per aconseguir moments de relaxació durant la sessió.

– Jocs musicals: són totes aquelles activitats que tenen com a protagonista un instrument o una acció musical, que estan regides per unes normes que s´han de complir i que tenen un objectiu a aconseguir.

– Viatges musicals: per mitjà de l´audició, guien la imaginació de l´infant cap a un altre lloc, com si el fiquéssim dins d´un conte en què ell és el protagonista i passen coses increïbles?

-Tocar instruments: l´habilitat necessària per a tocar un instrument implica un desenvolupament de certes funcions motrius que poden ser un objectiu en sí mateix. Però també tocar en grup o juntament amb el musicoterapeuta implica treballar la relació amb l´altre, l´espera dels torns, l´escolta de l´altre o la coordinació amb aquest.

Anna Garí i Campos | Psicòloga i musicoterapeuta, Col. 9534. Llicenciada en Psicologia i Màster en Musicoteràpia per la Universitat Ramon Llull. Tutora de Psicologia de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

ANIVERSARI DE L’ALBA

 

Hem començat un nou any, esperem que ens vaig bé a tots, de moment a l’Alba li va d’allò mes bé, ha sigut el seu aniversari i ja és una balena gran i maca perquè ha fet tres anys!!!! Moltes felicitats!!!!!!!

L’Alba ha fet una festa a l’escola per celebrar el seu aniversari, ha portat un pastís casolà d’allò més bo i ha convidat als seus amics.

Però abans de començar la festa, tenia que bufar les espelmes, mireu, mireu quina bufera que té, molt bé Alba!!!!!! estan totes apagades, ara si, ja podeu menjar tots aquest pastís. Moltes gràcies Alba i per molts anys!!!!!

Aniversari de la Jana

A la classe de les Balenes vam celebrar l’aniversari de la Jana!! Moooolteees felicitats Jana!!! Ja tens dos anys!!!!

El pastís… Mmmm boníssim, de xocolata i lacasitos, moltes gràcies!!! La Jana estava molt contenta amb la seva corona, va bufar les espelmes com una campiona. Molts petons i moltes felicitats!!

El valor del lleure dels infants

Com valorar les activitats de lleure perquè no estiguin associades necessàriament a activitats de consum

En “la contra” del diari “La Vanguardia” una entrevista a Heidemarie Schewermer, autora del llibre “La meva vida sense diners” on explica la seva experiència de no dependre dels diners durant els darrers sis anys, des que va fundar un centre d’intercanvi (“donar i rebre”). Aquesta anarquista alemanya va citar textualment: “Visc sense diners. Això sí que és ser rica!”.

 Al tercer món, al quart món i en molts sectors marginats de qualsevol societat, molta gent viu sense diners i en una absoluta pobresa, i necessiten l’intercanvi o l’ajuda per a sobreviure.

No pretenc enfrontar les dues situacions per establir a un judici de valors, simplement les contraposo per fer observar que el que és bo per uns (que voldrien destruir una sistematització del consumisme) no ho és per als altres.

Reflexionar sobre aquestes paradoxes ens porta a demanar-nos com hem de transmetre als infants el nostre model de societat i en el seu context, quin valor hem de donar a les coses, bé siguin bens materials, bé el cost de les nostres activitats i de l’organització del temps -i de l’espai- en funció d’ingressos o despeses.

Temps d’oci, un espai lliure de la constant depesa per al plaer

En el nostre ritme de societat benestant no hem d’associar necessàriament treball amb ingressos i lleure amb despeses. Aquesta afirmació pot semblar simplista o exagerada; però si llistem les activitats del temps d’oci actiu, la majoria tenen un cost que els nens detecten i cataloguen: cinema, esquí, parcs d’atraccions, centres esportius, transport, vacances… treballem per a tenir diners i el lleure costa diners.

Deixant al marge el com els infants arriben a establir el valor de les coses en funció de la quantitat de diners i com les classifiquen i, fins i tot, si el lleure costa molt o poc, la societat de consum no es planteja d’educar el no consum perquè el temps d’oci sigui un espai lliure d’aquesta constant dependència de la despesa per al plaer.

Per fer pedagogia, les activitats d’intercanvi poden ser un bon exercici, però hi ha altres mitjans: el passejar, els parcs i gronxadors públics, les festes populars i les festes al carrer, les excursions amb carmanyola… i per això no necessitem res més que organitzar el temps i aprofitar les oportunitats.

Fins i tot assolirem més creativitat si, a més de practicar el lleure no consumista, provem de sistematitzar el reciclatge i els recursos de les manualitats en els espais de joc.

I tota aquesta reflexió és tan vàlida per als pares com per als educadors (escoles, centres de lleure, activitats extraescolars…) ja que el lleure passiu (eminentment la televisió) s’ocupa ben sovint (anuncis, programació infantil, concursos…) de vendre l’oci consumista, i a això li cal un bon contrapès.

info Jordi Quera, autor de l’article extret de la revista Protagonistes,ja!