El valor del lleure dels infants

Com valorar les activitats de lleure perquè no estiguin associades necessàriament a activitats de consum

En “la contra” del diari “La Vanguardia” una entrevista a Heidemarie Schewermer, autora del llibre “La meva vida sense diners” on explica la seva experiència de no dependre dels diners durant els darrers sis anys, des que va fundar un centre d’intercanvi (“donar i rebre”). Aquesta anarquista alemanya va citar textualment: “Visc sense diners. Això sí que és ser rica!”.

 Al tercer món, al quart món i en molts sectors marginats de qualsevol societat, molta gent viu sense diners i en una absoluta pobresa, i necessiten l’intercanvi o l’ajuda per a sobreviure.

No pretenc enfrontar les dues situacions per establir a un judici de valors, simplement les contraposo per fer observar que el que és bo per uns (que voldrien destruir una sistematització del consumisme) no ho és per als altres.

Reflexionar sobre aquestes paradoxes ens porta a demanar-nos com hem de transmetre als infants el nostre model de societat i en el seu context, quin valor hem de donar a les coses, bé siguin bens materials, bé el cost de les nostres activitats i de l’organització del temps -i de l’espai- en funció d’ingressos o despeses.

Temps d’oci, un espai lliure de la constant depesa per al plaer

En el nostre ritme de societat benestant no hem d’associar necessàriament treball amb ingressos i lleure amb despeses. Aquesta afirmació pot semblar simplista o exagerada; però si llistem les activitats del temps d’oci actiu, la majoria tenen un cost que els nens detecten i cataloguen: cinema, esquí, parcs d’atraccions, centres esportius, transport, vacances… treballem per a tenir diners i el lleure costa diners.

Deixant al marge el com els infants arriben a establir el valor de les coses en funció de la quantitat de diners i com les classifiquen i, fins i tot, si el lleure costa molt o poc, la societat de consum no es planteja d’educar el no consum perquè el temps d’oci sigui un espai lliure d’aquesta constant dependència de la despesa per al plaer.

Per fer pedagogia, les activitats d’intercanvi poden ser un bon exercici, però hi ha altres mitjans: el passejar, els parcs i gronxadors públics, les festes populars i les festes al carrer, les excursions amb carmanyola… i per això no necessitem res més que organitzar el temps i aprofitar les oportunitats.

Fins i tot assolirem més creativitat si, a més de practicar el lleure no consumista, provem de sistematitzar el reciclatge i els recursos de les manualitats en els espais de joc.

I tota aquesta reflexió és tan vàlida per als pares com per als educadors (escoles, centres de lleure, activitats extraescolars…) ja que el lleure passiu (eminentment la televisió) s’ocupa ben sovint (anuncis, programació infantil, concursos…) de vendre l’oci consumista, i a això li cal un bon contrapès.

info Jordi Quera, autor de l’article extret de la revista Protagonistes,ja!

PROPOSTES DE CARA ELS REIS….

Benvolguts pares :

   S´acosta el Nadal i són cada cop més els pares que es pregunten quines són les joguines més apropiades per regalar en aquesta època a llurs fills. Jugar és la principal activitat de la infància. Respon a la necessitat de nens i nenes de mirar, tocar, tafanejar, experimentar, descobrir, expressar, comunicar, somiar…

   Si l´origen del joc es perd en el temps, la història de jocs i joguines està intrínsecament vinculada a la de la humanitat. S´ha jugat sempre i arreu, qualsevol objecte pot esdevenir una joguina a les mans d´un infant , perquè cada infant és diferent i li dóna un ús i una significació propis.

   Degudament seleccionada i utilitzada, la joguina és un element de primer ordre en l´educació, i es converteix en una gran aliada en la nostra tasca educativa. El joc és el mitjà natural pel qual l´infant aprèn i entra en contacte amb el món que l´envolta. Resulta evident, doncs, que no es poden escollir a la babalà, sinó que haurem de triar les joguines més adequades per a cada infant: les que el motivin cap a la superació personal, l´expressió dels sentiments i les emocions, les que estimulin les seves ganes de compartir i que, a més, afavoreixin la interiorització de normes de conducta que l´ajudin a socialitzar-se

   Així doncs, hem cregut convenient recomenar des de l´escola alguns jocs i agrupar-los per edats.

    EDATS    Trets evolutius característics Jocs i joguines recomenats
0- 6 Mesos –        Descobreixen el seu cos i la seva veu a traves del balbuceig

–        Exploren els objectes amb la boca i les mans

–        Comencen a somriure

–        Experimenten un ràpid desenvolupament de les funcions afectivoemocionals

–        Experimenten un ràpid desenvolupament dels sentits: visual, auditiu i tàctil

–        Distingeixen formes i colors

–        La coordinació oculomanual permet al nadó agafar objectes que estiguin al seu abast

–        Segueixen persones i objectes en moviment amb la mirada

–        Joguines sonores de fusta o plàstic de colors vius que l´infant pugui manipular

–        Mòbils musicals que es puguin veure i escoltar des del bressol

–        Ninos i animals de goma que es puguin rentar

–        Mantes d´activitats

–        Mossegadors

–        Pilotes

–        Miralls irrompibles

–        Trapezis amb boles, anelles, ninos, etc. de colors vius i que en tocar-los produeixin sons

6 mesos- 1 any –        S´asseuen sols

–        Entre els set i els nou mesos s´inicia el gateig, i entre els deu i tretze mesos comencen a caminar

–        Recorden les persones més conegudes de l´entorn

–        Comencen a dir les seves primeres paraules

–        Tenen capacitat per discriminar les propietats dels objectes

–        Busquen objectes amagats i els agrada ficar-ne i treure´n d´un recipient

–        Encaixos senzills de fusta o plàstic

–        Jocs que surin per poder jugar amb l´aigua

–        Objectes que rodin

–        Saltamartins

–        Mòbils

–        Joguines amb so i moviment

–        Centres d´activitats amb objectes per manipular, sons i tactes diferents

–        Passejadors, tricicles sense pedals i caminadors

–        Nines de drap

1 – 2 anys –        Caminen amb més seguretat, salten i s´enfilen per les escales

–        Maduren en el seu equilibri

–        Apareix pròpiament el llenguatge: entenen i es fan entendre

–        Imiten accions de les persones adultes

–        Senten satisfacció per allò que els surt com volien

–        Els agrada llençar i recollir els objectes

–        Apareixen petites accions del joc simbòlic

–        Apareixen les primeres amistats

–        Reconeixen la propietat dels objectes

–        Els agrada escoltar contes

–        Joguines per empènyer

–        Animals grossos i petits de roba, peluix, goma o drap

–        Construccions de peces grosses de fusta o de plàstic

–        Passejadors i caminadors.

–        Tricicles sense pedals

–        Encaixables de volum apilables i piràmides d´anelles

–        Objectes per omplir i buidar, enroscar , etc.

–        Encaixables plans de dues a sis peces

–        Encadenables, jocs d´enfilar i picaforts

–        Arrossegalls

–        Telèfon

–        Vehicles i personatges

–        Nines de drap amb accessoris

–        Contes de plàstic o de tela i músiques per escoltar

2- 3 anys –        Apareix el sentit del “jo” i els “altres”

–        Apareix amb força el sentit de la propietat

–        Els diverteix aprendre noves habilitats i són molt més destres amb les mans i els dits

–        Apareix el sentit del risc

–        Necessiten autoafermar la seva independència: “jo sol”, encara que en realitat són força dependents

–        S´afirmen per oposició

–        Juguen sols i en paral.lel amb altres infants

–        Els agrada escoltar contes i cançons. Saben seguir el ritme

–        Coneixen els colors primaris

–        Comença pròpiament el joc simbòlic: reprodueixen escenes

–        Passejadors i tricicles

–        Pilotes grosses i petites per poder xutar i llençar

–        Construccions de peces grosses i mitjanes (de fusta o de plàstic)

–        Encaixables plans de més de sis peces

–        Capses i objectes per classificar

–        Utensilis per jugar amb la sorra i l´aigua

–        Pissarra, pintura de dits, pinzells gruixuts

–        Contes amb il.lustracions

–        Instruments musicals senzills

–        Jocs d´associació d´imatges

–        Nines de plàstic amb vestits

–        Animals de peluix

–        Elements de jc simbòlic: cotxets, llitets, fireta, cuineta, camions, disfresses molt senzilles…

–        Telèfon

–        Vehicles i personatges per acoblar o grossos per pujar-hi

–        Jocs de formes

–        Titelles

3- 4 anys –        Als tres anys els agrada “agradar”

–        Són capaços de concentrar l´atenció durant més estona

–        Gaudeixen de la relació amb les altres persones i fan discriminacions

–        Tenen capacitat per realitzar activitats grupals que requereixin una certa coordinació

–        Els agrada ajudar en tasques senzilles

–        Assoleixen grans avenços pel que fa la psicomotricitat (fina i gruixuda) i el llenguatge

–        Adquireixen nocions bàsiques a l´entorn de l´espai i el temps

–        Els agrada especialment la música i fer gesticulacions amb les cançons.

–        Bitlles

–        Cotxets amb pedals, patins i bicicletes

–        Pilotes de totes les mides

–        Llapis de colors, ceres

–        Construccions de peces petites

–        Estris per jugar amb la sorra i l´aigua

–        Mosaics, puzzles d´entre dei i quize peces

–        Dòmino d´imatges

–        Disfresses i pintures de maquillatge

–        Granges, pobles, castells, vaixells pirates…

–        Jocs d´associació d´imatges

–        Titelles de guant i de dit

–        Elements de joc simbòlic: botigues, tren amb vies, garatge, fireta…

–        Intruments musicals

–        Cosidors de fusta

–        Fer collarets

 

   A l´hora de comprar joguines hi ha alguns criteris bàsics que hem de tenir en compte i que ens ajudaran a fer una elecció més encertada :

–        Les millors joguines NO són ni les més perfectes ni les més cares. Les millors joguines són les que deixen jugar al nen, que li permeten ser creador i no només espectador.

–        En l´elecció de joguines hi ha d´haver varietat (que desenvolupin el seu joc simbòlic, la seva psicomotricitat, la seva lògica, el seu llenguatge, etc.)

–        Fer atenció als materials dels quals estan fetes

–        No hem de classificar les joguines per sexes

–        Dels infants, hem de cuidar i dirigir la seva necessària agressivitat cap a la creació, l´enginy i la no-violència, per tant, no els omplim d´objectes bèl.lics

–        Recordem que no sereu millors pares només perquè regaleu més joguines als nens.

                                                                GRÀCIES PER LA VOSTRA CONFIANÇA

La Lectura i la Vida

Aquest mes us recomenem un llibre de l´Emili Teixidor: La Lectura i la Vida. Com incitar els nens i els adolescents a la lectura : una guia per a pares i mestres.

Llegir no és tan sols un plaer meravellós, sinó que també ens ajuda a entendre millor el món, a enfrontar-nos amb les nostres emocions, a madurar i a ser persones més completes. Es tracta d´un llibre fàcil de llegir i que ens fa pensar i qüestionar molts aspectes de l´educació dels nostres fills.

Des de ben petits és important introduir-los en el món de la lectura, a través de contes, històries….. de deixeu d’explicar contes als vostres fills!!!

PROCÉS D´ADAPTACIÓ

Comencem el curs

El procés d´adaptació

Aquest mes es caracteritza per l´inici de curs i/o tornada a l´escola. Per a molts és el seu primer dia d´escola i, això, sempre suscita emocions fortes, ja que per un costat comporta una separació i, per l´altre, la construcció de nous vincles afectius.

No existeix un mètode d´actuació que garantitzi que el petit s´adapti bé a la llar d´nfants. Tampoc és possible establir a priori el temps que requerirà l´adaptació ni la forma en la que es produirà. Però els següents paràmetres que comentem a continuació us ajudaran a portar un millor procés.

–        Estar convençuts de la decisió presa i deixar de banda els sentiments de culpabilitat.

Cal una aliança entre les persones que estan amb el nen a casa i a l´escola. L’entrevista individual representa un moment clau per expressar les expectatives i les preocupacions. És important explicar amb sinceritat les característiques i costums del nen (respecte al son, l´alimentació), així com abandonar la por a èsser jutjat; la persona que tingui cura de l´infant necessitarà informació correcta

–        El comportament dels pares pot influir en el nen. Cal vigilar la seva actitud, sobretot, en el moment en què s’entrega o es recull al petit.

No resulta positiu mostrar al nen que ens resulta difícil separar-nos d´ell, o bé, dir-li adéu un miler de cops, fins desencadenar el plor. Per altra banda, tampoc seria correcte, marxar sense acomiadar-nos. En aquesta situació, pot resultar útil establir un ritual de comiat.

–        L´adult ha de respectar el ritme i la sensibilitat de cada infant. La separació i l´adaptació a les rutines s´han de realitzar de manera gradual. I cada nen ho farà a la seva manera. Podem ajudar-lo visitant el centre amb ell, conèixer l´educadora, repetir el nom d’ aquesta a casa per tal que es vagi familiaritzant amb ell.

Cal recordar també, que el plor és la manera que tenen per expressar el seu disgust per l’absència dels pares. Es tracta d´un senyal positiu del seu desenvolupament, donat que indica que el petit és conscient del que està passant. Amb freqüència, el nen que plora es deixa consolar més fàcilment.

–        Per valorar si el nen s´adapta bé a l’escola, és necessari veure la forma amb què interactua amb la mestra. Si es deixa consolar, si busca la seva protecció…

És un procés que requereix una adaptació. Encara que el nen no plori, pot estar més nerviós, o bé es poden observar petits canvis en l´alimentació o la son. Haurem, doncs, de transmetre aquesta confiança i tranquil·litat, per tal que tot vagi bé.

El temps que requereix el procés d´adaptació pot variar, en funció de l’edat i del caràcter del nen, així com del context. El fet de tindre una certa flexibilitat permet apropar-se a la nova situació amb més serenitat.                                     

Aconsellem, des de la Llar d´Infants Piscis, que els pares presentin la nova experiència com una bonica aventura, en la que participarem plegats. Associar-la al procés de fer-se grans i acompanyar-los en aquest camí que comencem  amb il.lusió i alegria. I recordeu que tots formen part del mateix equip…… No dubteu en comptar amb nosaltres.             

                            Bon inici de curs!!!!!!!

Festa final de curs

Aquest dissabte és el gran dia…. tots l´esperem amb il.lusió.

Ja sabeu que us esperem dissabte dia 27 de juny en el teatre de La Salle a les 10:15 hores. Les actuacions començaran a les 10.30, però cal portar a tots els nens, ja vestits ,al teatre a les 10:15, per tal de preparar-los. Les famílies esperareu amb emoció l´inici de les actuacions, intenteu que no us vegin fins que finalitzi el ball, per tal que els més petits no plorin. Us ho agrairem molt i molt, ja que tots tenen moltes ganes de fer-ho molt rebé!

Dijous i divendres són els assaigs, en el mateix teatre, per tal que coneguin l´espai i no s´espantin, és important l’ assitència de tots. Cal portar-los a les 15.30 i recollir-los ,allà mateix, a les 16.30.

Esperem que disfruteu molt i molt

Un curs novament finalitzat ….

Un cop més hem pogut comprovar que els infants no poden mostrar interès per allò que desconeixen. Una part important de la nostra tasca com a docents és acostar-los al món que els pugui ser desconegut, no per això, menys fascinant. Estem convençudes que totes i tots aprenem si investiguem, compartim, manipulem… i al mateix temps ho trobem divertit.

Gràcies per creure en nosaltres i fer-ho possible!!!

 

           Si m´ho dius, m’en oblido,

           Si m’ho ensenyes, tinc  por d´oblidar-ho

           Si ho faig, ho aprenc.

                                          Elionor Goldsschmied

 alvaro

Bon viatge!!!!

S´acosten les vacances….

Una bona planificació farà el nostre viatge en família tranquil, segur i divertit

 

Dr. Santiago García – Tornel

Per donar recomanacions respecte a viatjar amb infants les famílies han de reflexionar sobre els següents aspectes: quina edat té l´infant? A on anem? En quina època de l´any viatgem? Amb què anem? Cotxe, autobús, tren, avió. Podrem fer parades al llarg del viatge? Hi ha algú que ens pugui recolzar en temes logístics? Viatgem a un país de risc?

Una prèvia planificació, pot fer que el viatge sigui més tranquil, segur i divertit per a tothom. Per exemple: cadireta de seguretat, menjar, líquids extres, roba adequada per al lloc d´arribada, joguines o contes, farmaciola…

La planificació anticipada serveix per informar als infants d´allò que pot esperar. Si ja se sap quin seran els canvis per dormir durant les vacances, es pot parlar: potser mantenir al lloc de vacances certes rutines familiars. La combinació de coses familiars amb experiències noves ajuda a crear unes vacances agradables. Idealment, cada infant tindrà la seva pròpia maleta de viatge amb joguines, llibres i jocs. Es pot també incloure quelcom de menjar i alguna beguda.

Viatjar amb cotxe
Per als viatges llargs amb cotxe, un pícnic a un parc al llarg de la carretera o una parada a un restaurant que tingui parc de jocs per als infants, els ofereix una oportunitat per treure possibles tensions i carregar piles. Una tasca important és mantenir la contensió entre el desig d´arribar ràpidament al lloc de destí i les necessitats de fer parades per descansar, anar al lavabo i menjar.

És important tenir en compte dos factors importants quan es viatge en cotxe: l´edat i l´època de l´any, independement de fer una bona revisió mecànica al cotxe.

L´infant viatja sol
Els viatges en solitari poden ser molt divertits per una infant atrevit o molt estressant per un infant més espantadís. Viatjar en qualsevol dels mitjans esmentats implica assegurar-se que l´infant estarà vigilat durant tot el trajecte per una persona responsable encara que no sigui un familiar.

En el moment de la sortida han d´estar resolts la col?locació de l´equipatge i on estarà assegut l´infant. Si va en autobús, estar al costat del conductor li donarà major seguretat així com acomiadar-se dels pares des del seu seient. De la mateixa manera quan vagi en tren ha de saber quin és el seu seient. En els viatges amb avió és més senzill perquè les companyies aèries solen encarregar-se dels infants. Un cartell visible és un recurs d´identificació, que pot ser motiu de vergonya per part de l´infant; per tant, seria convenient pactar la ubicació.

És molt important preveure que a l´arribada hi hagi algú esperant-lo, ja que si no hi ha ningú l´infant es pot espantar.

Viatges a països en vies de desenvolupament
Aquets viatges, cada vegada són més populars per conèixer zones més o menys exòtiques, requereix una planificació especial perquè el risc de patir infeccions endèmiques del país és alta i s´ha de fer una prevenció el més precisa possible. Per això es recomana posar-se en contacte amb centres que tinguin experiència en viatges internacionals diverses setmanes o mesos abans del viatge, per donar suficient temps a prendre les mesures sanitàries corresponents. Cada zona geogràfica del planeta té les seves malalties específiques amb unes condicions de vida molt diferents a la vivenda habitual. El metge recomanarà les vacunes específiques que es puguin necessitar abans del viatge. Tanmateix, documentar-se respecte a la selecció dels aliments i begudes, així com la medicació específica que cal portar. Cal tenir molt en compte una sèrie d´aspectes força probables com la descomposició, normes d´actuació en quant al mareig, canvi horari, mal d´alçada o infeccions respiratòries.

A vegades la passió per viatjar fa passar per alt la situació política i sanitària del país que es vol visitar. Quan es viatge amb infants a països en vies de desenvolupament, aquests han de ser estables, amb un nivell de vida adequat i amb una xarxa sanitària que asseguri la recuperació de l´infant en cas de malaltia o amb un fàcil trasllat cap a casa. Per això és important contractar un viatge amb una bona agència de viatges que es responsabilitzi de les urgències que puguin esdevenir-se.
Si s´ha realitzat un viatge a un país de risc és convenient estar alerta unes setmanes després per si apareix alguna malaltia que es pogués haver adquirit.

Farmaciola de primers auxilis
El contingut de la farmaciola ha de guardar-se en un lloc pràctic, que sigui fàcil de portar. El contingut recomanat és el següent: cotó, tiretes, gases estèrils, esparadrap d´un centímetre d´ample, sabó (l´aigua oxigenada no és necessària, ja que per netejar ferides és millor l´aigua i sabó), venes de diferents mesures, pinces sense dents per treure espines o fiblons, tisores petites, repelent de mosquit, crema protectora solar i un antisèptic. I en els casos de malalties especials, portar els medicaments necessaris que hagi prescrit el metge: antihistamínics o adrenalina injectada per al?lèrgies greus. Hi ha d´altres medicaments opcionals que poden ser útils: crema antibiòtica, crema de hidrocortisona, paracetamol, ibuprofè i sobres sol?lucions rehidratants. Encara que no entri dins del capítol mèdic sempre és útil en les excursions a la muntanya un termòmetre electrònic, un telèfon mòbil, un xiulet, una brúixola, una llanterna i quelcom per encendre foc.

info
Dr. Santiago García-Tornel Doctor en Medicina, Especialista en Pediatria i Puericultura. Cap clínic de Pediatria del Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona i professor associat de la Universitat de Barcelona. Ha rebut diferents beques per treballar al Children´s Hospital National Medical Center, en Whashington DC i a la Universitat de Minnesota. Pertany a diverses societats de pediatria. Editor de la versió espanyola de la revista Pediatrics d´Estats Units i també és el director de la col?lecció de llibres Família & Salud, editada per l´Hospital Sant Joan de Déu i l´editorial Edebé.

nens r

El temps de lleure: una oportunitat única per educar

Compartir activitats i jocs en família ajuda a

enfortir les relacions entre pares i fills

Joan Segarra i Ferran

Vivim un moment de canvi i això es reflecteix en les estructures familiars i en les relacions que s´hi estableixen.
Els intensos canvis socials que s´han viscut en les darreres dècades han provocat noves realitats i nous enfocaments. Així, actualment ens trobem amb una generació de pares i mares que comparteixen amb els fills menys temps del què desitjarien, que diàriament fan mans i mànigues per atendre obligacions professionals i obligacions familiars i que s´esforcen perquè la qualitat supleixi la quantitat pel que fa al temps compartit en família. Entre aquests moments que la vida familiar ofereix per aprofundir en la relació entre pares i fills, destaca un escenari privilegiat: el joc. Quan parlem de joc ens referim per extensió, a més del propi fet de jugar, a totes aquelles activitats que poden formar part del temps de lleure de l´infant: les manualitats, l´esport, l´excursió, el passeig amb bicicleta o l´estona a la piscina o a la platja. No cal insistir gaire en la importància del joc en el desenvolupament integral dels infants en les seves quatre dimensions: la psicomotriu, la intel?lectual, l´afectiva i la social. El temps d´oci, el lleure, significa temps de joc, i és una activitat que el nen es pren molt seriosament, ja que en ell s´hi troba implicada tota la seva persona. És una activitat que li permet progressar, anar avançant per les diferents etapes del seu desenvolupament i, per tant, implica anar assolint una sèrie de reptes característics de cada etapa evolutiva. I per assolir aquests reptes, hi destina una gran quantitat d´energia, fins al punt de quedar, a vegades, esgotat, tant a nivell físic com mental. Tradicionalment, l´adult ha considerat el treball com l´activitat mereixedora de ser considerada seriosament, el qual està en oposició al joc, ja que per a ell, jugar no significa progressar, sinó tot el contrari, és un estat de repòs. Tot i així, ens trobem amb un canvi significatiu a nivell generacional: els pares d´ara, cada cop més, juguen i comparteixen activitats amb els seus fills. Superats complexos i prejudicis, assumits els nous rols dins la unitat familiar, ja és habitual veure els adults participant en els jocs dels infants. Jugar és créixer. El joc és una activitat que dóna plaer i que desperta en l´infant un gran ventall d´emocions. Aquest caràcter del joc com a generador de plaer fa que l´infant desenvolupi la capacitat de divertir-se i es demostra en el fet que en moltes ocasions aquest repeteixi determinades accions mentre juga. El fet que al nen li caiguin les peces d´una construcció quan només li faltava col?locar la teulada d´una casa, o que no se´n surti dibuixant les fulles de l´arbre del seu jardí, li facilitarà l´aprenentatge de petites frustracions que més endavant li permetran tolerar millor altres frustracions i adaptar-se a noves situacions. A través del joc, l´infant expressa el que pensa, el que sent, el que desitja, alhora que es descobreix a si mateix a mesura que experimenta sobre les seves pròpies sensacions. També mitjançant l´experimentació amb els objectes, descobreix el món exterior i modifica contínuament la seva visió del món. El joc és una activitat espontània, en tant que l´infant tria quan vol jugar (fins al punt que quan veiem que un nen no juga és senyal que alguna cosa li passa); és voluntària, perquè ell opta per jugar o no; i és lliurement escollida, perquè decideix a quin joc vol jugar. Ara bé, aquestes tres premisses del joc es poden veure afectades per factors externs. En tots els contextos educatius, que participa el nen i que estan dirigits per un adult (pares, mestres, educadors, monitors), sovint no és l´infant qui decideix quan i a què es juga, i per tant, deixa de ser una activitat espontània. L´èxit de l´activitat i de la seva acceptació per part dels nens dependrà de la capacitat d´aquest adult de saber escoltar i detectar les seves necessitats i proposar l´activitat lúdica adequada. La llibertat d´acció també es veu afectada quan per jugar, l´infant s´ha d´adaptar a unes normes, sobretot quan juga amb altres persones i si el joc en qüestió requereix el compliment de certes regles perquè es pugui desenvolupar. Aquestes concessions a la llibertat d´acció i d´elecció facilitaran l´assumpció de l´existència d´unes normes i de la necessitat de no traspassar-les. En societat, no tot és possible. Els pares com a companys de joc. Els aprenentatges que realitza l´infant en el nucli familiar sorgeixen en un entramat de relacions i sentiments d´afecte i vinculació mútua, elements clau en el desenvolupament de les persones. Els moments de joc compartits entre pares i fills són cabdals per establir una bona relació entre aquests, que permetrà assolir els aprenentatges. Però, què fa que en el sí d´una família s´estableixin relacions interpersonals de qualitat? D´entrada, és molt important la doble direccionalitat de la relació entre pares i fills i la sensibilitat dels primers a la individualitat del segons. És a dir, s´ha de tenir present que els pares influeixen en la conducta dels fills, sense perdre de vista que aquests també tenen un paper molt important en les accions dels seus pares. Cada nen reacciona d´una manera diferent davant d´una mateixa situació i l´adult ha de tenir la suficient sensibilitat per detectar les característiques individuals del nen i ajustar-se a aquestes, ja que les expressions afectives desajustades, per excés o per defecte, poden produir confusió en el nen. També és important que els pares s´impliquin amb una actitud divertida i expressiva en el joc. Per a l´adult el que té importància és la feina o altres obligacions; és a allò que dedica els seus majors esforços i és comprensible que estar a casa i tenir una estona de tranquil?litat sigui una de les coses més esperades al llarg del dia. Sabent que als nens els agrada jugar i no necessiten ningú per fer-ho i que qualsevol activitat pot ser un joc, és important tenir present que a l´infant li agrada compartir moments de joc amb el pares, ja que aquests li poden aportar l´estímul social que permet enriquir-lo. Donada la importància de l´actitud de joc davant d´una activitat, accions quotidianes com l´estona del bany o l´estona abans d´anar a dormir de l´infant es poden aprofitar per això. Mentre els infants prefereixen jugar a jocs que impliquin un alt nivell de fantasia, els pares prefereixen participar en jocs més organitzats i més aviat estructurats, de manera que cadascú té com a preferència una activitat que li permeti sentir-se més segur; tothom vol jugar en el propi terreny. En el joc, una relació de caràcter horitzontal facilitarà compartir el protagonisme i això permet un millor desenvolupament de les competències socials del nen. Així, és important que els pares es deixin endur per la fantasia del seus fills, però alhora vagin introduint petites dosis de realitat referents als límits que anteriorment anomenàvem en relació a la llibertat d´acció. La figura de l´adult en el moment de joc amb el seu fill s´ha de caracteritzar per tenir un caràcter no directiu. Més aviat cal que faciliti ajuda quan el nen ho necessiti i ampliï les seves capacitats, ajudant-lo a resoldre problemes, incrementant la imaginació i la creació en el moment del joc. Donar un pas més en relació al propi desenvolupament i assolir més reptes passa per l´ajuda de l´adult, i sense aquest, al nen li resulta més difícil progressar.

info Joan Segarra i Ferran és pedagog i Director de Serveis Educatius de la Fundació Pere Tarrés